 |
| PAC·OBERT 16/11/2014 © FPAC – Joaquim Rodríguez |
Origen
La
FPAC vola l' AISA - 11B de sèrie número 214 amb número de matrícula EC - BPT , ex Força Aèria
L8C -129 assignada al Reial AeroClub d'Espanya i va ser adquirida l'any 2004 per
la FPAC .
PAC·OBERT 16/3/2014 © FPAC – Israel Moreira
Origen
La FPAC opera la AISA I-11B número de
serie 214 con matrícula EC-BPT, ex Ejército del Aire L8C-129 cedida al Real Aero
Club de España y fué adquirida en 2004 por la FPAC.
Taller-Escola FPAC 5/3/2013 © FPAC
Origin
The
FPAC operates the AISA I- 11B serial number 214 registration EC - BPT, former
Air Force L8C -129 assigned to the Royal Aero Club of Spain and later acquired in
2004 by the FPAC
PAC·OBERT 8/9/2013 © FPAC – Joaquim Rodríguez
Perfil Històric
L'any 1948 es va fundar a Madrid
l'oficina tècnica aeronàutica Iberavia. Després de dissenyar un planador i
l'avioneta d'entrenament I-11, Iberavia va ser absorbida per AISA, passant a
ser la seva oficina de projectes. La I-11, de la qual s'havien ja construïts
dos prototips, va fer el seu primer vol el 16 juliol 1951.
Per solucionar una sèrie de
problemes es va projectar una nova versió anomenada I-11B, batejada com
"Peque", nom que no va quallar, sent més coneguda amb el de més
adequat "Vespa" ja que va resultar tan útil i còmoda d'usar com el
conegut scooter.
El 1954 es va iniciar la seva
producció en sèrie, el seu major usuari
va ser l'Exèrcit de l'Aire espanyol sota la denominació de L8 amb 23 unitats
adquirides al principi i després entre els anys 1955 i 1957, va realitzar noves
comandes per un total de 160 unitats més, fins que la fàbrica arriba al model
fabricat número 192, que seria l'últim.
En total es van fabricar 232
unitats, si bé 40 totalment acabades i llestes per al seu lliurament al Reial
Aeroclub d'Espanya van resultar destruïdes en un incendi de la fàbrica AISA de
Quatre Vents (Madrid).
Un dels primers exemplars de sèrie
va anar a parar a la família Irigoyen de Lleida. El llavors jove Francisco, amb
els anys propietari de l'escola Tadair, va guanyar la volta aèria a Espanya
l'any 1957.
Tot i haver-se adquirits com a
entrenador bàsic, van ser sent transferides entre els anys 1957 i 1958 a altres
unitats, on van realitzar fins al final de la seva vida militar, missions
d'enllaç, ja que es va considerar més interessant tornar a utilitzar per a
entrenament als veterans biplans Bücker Jungman. En un intent de pal·liar les
seves deficiències alguns models de sèrie van ser equipats amb el motor ENMASA
"Fletxa" de 93HP projectat especialment per a aquest avió i que no va
donar el resultat esperat.
Deu anys després, en 1966-1967 els
aparells supervivents van ser cedits per l'Exèrcit de l'Aire al RACE qui les va
transferir als aeroclubs on, després de 50 anys, encara volen alguns exemplars.
Cal destacar que això representa una vida molt llarga per a un avió de fusta,
la qual cosa demostra la bona feina feta per l'equip d'enginyers d'AISA
presidit per Juan del Campo.
PAC·OBERT 15/2/2013 © FPAC
Perfil Histórico
En
el año 1948 se fundó en Madrid la oficina técnica aeronáutica Iberavia. Después
de diseñar un planeador y la avioneta de entrenamiento I-11, Iberavia fue
absorbida por AISA, pasando a ser su oficina de proyectos. La I-11, de la que
se habían ya construidos dos prototipos, hizo su primer vuelo el 16 de julio de
1951.
Diez
años después, en 1966/67 los aparatos supervivientes fueron cedidos por el
Ejército del Aire al RACE quien las transfirió a los aeroclubs donde, después
de 50 años, todavía vuelan algunos ejemplares. Hay que destacar que esto
representa una vida muy larga para un avión de madera, lo que demuestra el buen
trabajo realizado por el equipo de ingenieros de AISA presidido por Juan del
Campo.
PAC·OBERT 16/2/2014 © FPAC – Joaquim Rodríguez
Historical Profile
In 1948 was
founded in Madrid Iberavia’s aeronautical engineering department. After
designing a glider and training plane I-11, Iberavia was absorbed by AISA,
becoming its project office. The I-11, which had already built two prototype
made its first flight on July 16, 1951.
To solve a
number of problems a new version called I-11B, dubbed "Peque", name
that did not fit further, being known as the most suitable "Vespa"
because it was so useful and convenient to use as well as the known screened scooter. Built
entirely of wood, differed from the original I-11 in the plastic hood of the
cab, lower and more aerodynamic tail skid instead of nose gear, flaps manually
operated in two positions and being lighter in weight.
In 1954 series
production began, the most user was the Spanish Air Force under the name L8 with 23
units acquired at first stage and later, between 1955 and 1957, requested new orders for a
total of 160 more units, until the building-plant reaches the production model # 192,
that would be the last one.
One of the
first specimens of series was assigned to Lleida's Irigoyen family. Then the young
Francisco, over the years, Tadair owner of the school, won the aerial tour of Spain
in 1957.
Despite having
acquired a basic trainer, were being transferred between 1957 and 1958 to other
units where they performed, until the end of his military life, liaison missions
because it was considered more interesting reused for training to veterans
Jungman Bücker biplanes. In an attempt to offset their handicaps series models, were equipped with ENMASA "Arrow" from 93HP engine, which was designed
especially for this aircraft, unfortunately this did not achieve the expected throughput result.
Ten years
later, in 1966/67 the surviving aircraft were assigned by the Air Force to RACE
who transferred them to flying clubs where, after 50 years, still are flying
some specimens. Notice that this represents a very long life for wooden plane,
demonstrating the good work done by the team of AISA engineers led by Juan
del Campo.
TALLER-ESCOLA FPAC 11/3/2013 © FPAC
La FPAC vola l' AISA - 11B de sèrie número 214 amb número de matrícula EC - BPT , ex Força Aèria L8C -129 assignada al Reial AeroClub d'Espanya i va ser adquirida l'any 2004 per la FPAC .
 |
| PAC·OBERT 16/3/2014 © FPAC – Israel Moreira |
La FPAC opera la AISA I-11B número de
serie 214 con matrícula EC-BPT, ex Ejército del Aire L8C-129 cedida al Real Aero
Club de España y fué adquirida en 2004 por la FPAC.
 |
| Taller-Escola FPAC 5/3/2013 © FPAC |
 |
| PAC·OBERT 8/9/2013 © FPAC – Joaquim Rodríguez |
Perfil Històric
L'any 1948 es va fundar a Madrid
l'oficina tècnica aeronàutica Iberavia. Després de dissenyar un planador i
l'avioneta d'entrenament I-11, Iberavia va ser absorbida per AISA, passant a
ser la seva oficina de projectes. La I-11, de la qual s'havien ja construïts
dos prototips, va fer el seu primer vol el 16 juliol 1951.
Per solucionar una sèrie de
problemes es va projectar una nova versió anomenada I-11B, batejada com
"Peque", nom que no va quallar, sent més coneguda amb el de més
adequat "Vespa" ja que va resultar tan útil i còmoda d'usar com el
conegut scooter.
Construïda totalment de fusta,
diferia de l'original I-11 a la capota de plàstic de la cabina, més baixa i més
aerodinàmica, patí de cua en comptes de roda de morro, flaps de dos posicions
accionat manualment i en ser més lleugera de pes.
El 1954 es va iniciar la seva
producció en sèrie, el seu major usuari
va ser l'Exèrcit de l'Aire espanyol sota la denominació de L8 amb 23 unitats
adquirides al principi i després entre els anys 1955 i 1957, va realitzar noves
comandes per un total de 160 unitats més, fins que la fàbrica arriba al model
fabricat número 192, que seria l'últim.
En total es van fabricar 232
unitats, si bé 40 totalment acabades i llestes per al seu lliurament al Reial
Aeroclub d'Espanya van resultar destruïdes en un incendi de la fàbrica AISA de
Quatre Vents (Madrid).
Un dels primers exemplars de sèrie
va anar a parar a la família Irigoyen de Lleida. El llavors jove Francisco, amb
els anys propietari de l'escola Tadair, va guanyar la volta aèria a Espanya
l'any 1957.
Tot i haver-se adquirits com a
entrenador bàsic, van ser sent transferides entre els anys 1957 i 1958 a altres
unitats, on van realitzar fins al final de la seva vida militar, missions
d'enllaç, ja que es va considerar més interessant tornar a utilitzar per a
entrenament als veterans biplans Bücker Jungman. En un intent de pal·liar les
seves deficiències alguns models de sèrie van ser equipats amb el motor ENMASA
"Fletxa" de 93HP projectat especialment per a aquest avió i que no va
donar el resultat esperat.
Deu anys després, en 1966-1967 els
aparells supervivents van ser cedits per l'Exèrcit de l'Aire al RACE qui les va
transferir als aeroclubs on, després de 50 anys, encara volen alguns exemplars.
Cal destacar que això representa una vida molt llarga per a un avió de fusta,
la qual cosa demostra la bona feina feta per l'equip d'enginyers d'AISA
presidit per Juan del Campo.
 |
| PAC·OBERT 15/2/2013 © FPAC |
Perfil Histórico
En
el año 1948 se fundó en Madrid la oficina técnica aeronáutica Iberavia. Después
de diseñar un planeador y la avioneta de entrenamiento I-11, Iberavia fue
absorbida por AISA, pasando a ser su oficina de proyectos. La I-11, de la que
se habían ya construidos dos prototipos, hizo su primer vuelo el 16 de julio de
1951.
Para
solucionar una serie de problemas se proyectó una nueva versión denominada
I-11B, bautizada como “Peque” , nombre que no cuajó, siendo más conocida con el
de más adecuado “Vespa” ya que resultó tan útil y cómoda de usar como el
conocido scooter.
Construida
enteramente de madera, difería de la original I-11 en la capota de plástico de
la cabina, más baja y más aerodinámica, patín de cola en vez de rueda de morro,
flaps de dos posiciones accionado manualmente y en ser más ligera de peso.
En
1954 se inició su producción en serie, su mayor usuario fue el Ejército del
Aire español bajo la denominación de L8 con 23 unidades adquiridas en un
principio y luego entre los años 1955 y 1957, realizó nuevos pedidos por un
total de 160 unidades más, hasta que la fábrica alcanza el modelo fabricado nº
192, que sería el último.
En
total se fabricaron 232 unidades, si bien 40 totalmente terminadas y listas
para su entrega al Real Aeroclub de España resultaron destruidas en un incendio
de la fábrica AISA de Cuatro Vientos (Madrid).
Uno
de los primeros ejemplares de serie fue a parar a la familia Irigoyen de
Lérida. El entonces joven Francisco, con los años propietario de la escuela
Tadair, ganó la vuelta aérea a España en el año 1957.
A
pesar de haberse adquiridos como entrenador básico, fueron siendo transferidas
entre los años 1957 y 1958 a otras unidades, donde realizaron hasta el final de
su vida militar, misiones de enlace, ya que se consideró más interesante volver
a usar para entrenamiento a los veteranos biplanos Bücker Jungman. En un
intento de paliar sus deficiencias algunos modelos de serie fueron equipados
con el motor ENMASA “Flecha” de 93HP proyectado especialmente para este avión y
que no dio el resultado esperado.
Diez
años después, en 1966/67 los aparatos supervivientes fueron cedidos por el
Ejército del Aire al RACE quien las transfirió a los aeroclubs donde, después
de 50 años, todavía vuelan algunos ejemplares. Hay que destacar que esto
representa una vida muy larga para un avión de madera, lo que demuestra el buen
trabajo realizado por el equipo de ingenieros de AISA presidido por Juan del
Campo.
 |
| PAC·OBERT 16/2/2014 © FPAC – Joaquim Rodríguez |
In 1948 was
founded in Madrid Iberavia’s aeronautical engineering department. After
designing a glider and training plane I-11, Iberavia was absorbed by AISA,
becoming its project office. The I-11, which had already built two prototype
made its first flight on July 16, 1951.
To solve a
number of problems a new version called I-11B, dubbed "Peque", name
that did not fit further, being known as the most suitable "Vespa"
because it was so useful and convenient to use as well as the known screened scooter. Built
entirely of wood, differed from the original I-11 in the plastic hood of the
cab, lower and more aerodynamic tail skid instead of nose gear, flaps manually
operated in two positions and being lighter in weight.
In 1954 series
production began, the most user was the Spanish Air Force under the name L8 with 23
units acquired at first stage and later, between 1955 and 1957, requested new orders for a
total of 160 more units, until the building-plant reaches the production model # 192,
that would be the last one.
In total 232
units, while 40 fully finished and ready for delivery to the Royal Aero Club of
Spain were built. Some of them were destroyed by a distress fire in the AISA factory at Cuatro Vientos
(Madrid).
One of the
first specimens of series was assigned to Lleida's Irigoyen family. Then the young
Francisco, over the years, Tadair owner of the school, won the aerial tour of Spain
in 1957.
Despite having
acquired a basic trainer, were being transferred between 1957 and 1958 to other
units where they performed, until the end of his military life, liaison missions
because it was considered more interesting reused for training to veterans
Jungman Bücker biplanes. In an attempt to offset their handicaps series models, were equipped with ENMASA "Arrow" from 93HP engine, which was designed
especially for this aircraft, unfortunately this did not achieve the expected throughput result.
Ten years
later, in 1966/67 the surviving aircraft were assigned by the Air Force to RACE
who transferred them to flying clubs where, after 50 years, still are flying
some specimens. Notice that this represents a very long life for wooden plane,
demonstrating the good work done by the team of AISA engineers led by Juan
del Campo.
 |
| TALLER-ESCOLA FPAC 11/3/2013 © FPAC |
Característiques
/ Características / Characteristics
|
|
EC-BPT
|
|
MODELO
/ MODEL
|
AISA I-11B
“Vespa” |
Tipo
Role |
Two-seat general aviation aircraft
|
País de
Origen
National Origin
|
España
|
Fabricante
Manufacturer |
Iberavia
/ Aeronáutica Industrial SA
|
Diseñador
Designer
|
Juan
del Campo Aguilera
|
Primer
vuelo
First flight
|
I-11 16 Julio 1951
I-11B 16 Octubre 1953 |
Introducido
Introduction
|
1954
Aeroclubs 1955 Ejército del Aire
|
Situación
Operativa
Operational Status
|
En
vuelo
|
Usuario
Principal
Primary user |
Ejército
del Aire, RACE (1966)
|
Fabricado
Produced
|
1954-1959
|
Unidades
construidas
Number built
|
192
+ 40 (destruidas en un incendio)
|
Características
Generales / General Characteristics
|
|
Capacidad
Capacity:
|
One
pilot & One passenger
|
Longitud
Length:
|
6.47 m (21 ft 3 in)
|
Envergadura
Wingspan:
|
9.34 m (30 ft 7 in)
|
Altura
Height:
|
1.9 m (6 ft 3 in)
|
Superficie
alar
Wing area:
|
13.40 m2 (144 ft2)
|
Peso
vacío
Empty weight:
|
421 kg (926 lb)
|
Peso
bruto
Gross weight:
|
670 kg (1,474 lb)
|
Peso
máximo al despegue
Max. takeoff weight:
|
670 kg (en configuración semiacrobática)
|
Planta motriz
Powerplant: |
1 × Continental C90-12F four-cylinder air-cooled horizontally opposed piston engine, 70 kW (90 hp)
Prototipo: 1 x Enmasa Flecha-F1 (93 hp) |
Prestaciones
/ Performance
|
|
Velocidad
máxima operativa
Vmo
Maximum speed:
|
200 km/h (125 mph)
|
Velocidad
de Crucero
Cruise speed:
|
177 km/h (110 mph)
|
Velocidad Ascensional
Rate of climb:
|
3,3 m/s
|
Techo de Servicio
Service Ceiling
|
4,700 m (15,400 ft)
|
Més Informació - Más Información - More Information
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada